Què són, d’on vénen i quina utilitat tenen en el nostre cos? Aquestes són, només, les primeres qüestions que dónen lloc a la esperançadora i polèmica revolució cèl·lular.
La utilitat de la investigació amb cèl·lules mare embrionàries i els seus provats beneficis per a la medicina, destaquen per les seves evidències científiques que ningú pot negar, excepte per motius d’ètica, moralitat o religió. I és l’opinió que cadascú tenim d’aquest embrió humà el que obre un agre debat sobre la utilització d’aquest tipus de cèl·lules mare en la investigació per millorar les nostres condicions de vida. Pero, què es una cèl·lula mare? Són aquelles cèl·lules on la destinació encara no s’ha “decidit”. Es poden transformar en diversos tipus de cèl·lules diferents, a través d’un procés anomenat diferenciació cel·lular. La diferenciació cel·lular és el procés pel qual les cèl·lules adquireixen una forma i una funció determinada. Els científics estan entusiasmats amb la possibilitat de controlar l’espectacular força natural d’aquestes cèl·lules mare embrionàries per curar diversos tipus de malalties. Per exemple, les malalties de Parkinson i d’Alzheimer resulten de lesions en grups de determinats cèl·lules del cervell. El somni de destruir el càncer amb cèl·lules del sistema immune programades per atacar als tumors ha fet un pas de gegant. La clonació terapèutica consisteix en la creació de cèl·lules mare embrionàries humanes amb la finalitat d’utilitzar-les per a diferents teràpies mèdiques.
Aquestes poden ser usades per produir una gran quantitat de cèl·lules diferents, entre les quals s’inclouen: teixits, músculs i cèl·lules orgàniques. Les principals recerques en clonació terapèutica humana van dirigides a aconseguir teixits sans que puguin ser transplantats en persones adultes que pateixin patologies incurables. I ara ens apareix una altra questió: Com s’obtenen aquestes cèl·lules mare? Existeixen actualment tres mètodes. Embrions de recanvi: poden provenir d’embrions extra concebuts in vitro que no van ser utilitzats per les parelles. Embrions clonats a partir del material cromosòmic genèticament modificat. I cordons umbilicals: Aquest teixit postpart posseeix potencial per a la investigació. La sang del cordó umbilical conté una gran quantitat de cèl·lules mare. Per tant les cèl·lules mare poden provenir de diverses fonts, però la seva forma més controversial s’origina en embrions humans.
Els drets de qui són més importants? Els de l’adult que s’està morint o els de l’embrió congelat de 4 dies d’edat?
S’ha demostrat que és molt difícil assolir un consens entre els estats membres de la Unió Europea (UE) sobre què hauria d’estar permès i què no.
La UE és molt variada culturalment i històricament i és poc probable que un marc ètic pugui incloure les diverses opinions i creences que s’hi troben. Tota pràctica nova té els seus riscos i controlar les cèl·lules una vegada incorporades en el nostre cos és pràcticament impossible. Per això en molts de casos poden ser rebutjades per el nostre sistema. El que ens porta al nostre antic dilema: ¿fins on pot l’ètica limitar el benestar que la ciència ens pot proporcionar?
Aquest article ha sigut realitzat per:
Alejandra Romera Moya
Marc Castañer Franco
Ambdós perteneixen al batxillerat científic de primer A.